El desplaçament i el trànsit configuren identitats sempre en procés, activades pel contacte amb la multiplicitat. És en l’esguard de l’altre on la presència adquireix forma i sentit. En aquest interval —ni origen ni destí— emergeix un espai porós, un buit actiu que articula la xarxa de relacions i possibilita la seua contínua reconfiguració. 
Ací, el territori no és estable: s’obri, es desplaça i es transforma amb cada encontre.