La Casa Gran es converteix en un cos habitat, on cada habitació és un món,una manera particular d’estar en relació amb els altres.

Una experiència de convivència performativa que parteix de la mescla com a forma de relació. Cossos, arquitectures, imatges, sons, objectes i històries entren en contacte, es contaminen i es transformen per construir col·lectivament un gest artístic. Un espai on la convivència es manifesta com una xarxa complexa de vincles, memòries, afectes i tensions, revelant la riquesa i la fragilitat dels lligams que ens uneixen.